ELS CINC DITS D'UNA MÀ: 8.- EL RETORN DELS CINC DITS D'UNA MÀ A L'ESCENARI

Els cinc dits d’una mà tornen als escenaris després de prop de 30 anys. L’inici oficial d’aquesta nova etapa serà una actuació al Centre Artesà Tradicionàrius, a Barcelona, el dia 31 de maig (19h), en què homenatjaran l’impulsor del col.lectiu, Xesco Boix,

i també el seu principal inspirador, Pete Seeger.

Els cinc dits d’una mà -Xesco Boix (que va morir el 21 de juliol de 1984, ara fa 30 anys), Àngel Daban, Toni Giménez, Lluís M. Panyella i Noè Rivas-, van ser i són cinc cantants-animadors per a la mainada, que treballaven i actuaven de forma individual, però que alhora, per iniciativa de Xesco Boix, van crear aquest col.lectiu l’any 1980 i van actuar junts en una vintena d’ocasions. Entre d’altres, van actuar a les Festes de la Mercè de Barcelona, Sant Narcís a Girona, les Santes de Mataró i al Congrés Popular de Cultura Catalana. El 1984 va morir Xesco Boix, però l’Àngel Daban, Toni Giménez, Lluís M. Panyella i Noè Rivas van seguir plegats dos anys més.

En aquests anys, van editar junts el llibre-cançoner “Els cinc dits d’una mà” (Publicacions de l’Abadia de Montserrat) i el disc “Som de pas” (Audiovisuals de Sarrià). L’any 2009 van rebre el Premi “Reconeixement Infància” de la Generalitat, de mans de la consellera d’Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila. Els quatre components, ja sense Xesco Boix, s’han mantingut actius als escenaris fins a l’actualitat; Àngel Daban, Toni Giménez i Noè Rivas de forma individual, i Lluís M. Panyella, des del 1990 amb Maria-Josep Hernàndez (Grup d’Animació LaBicicleta), i alhora biògrafs de Xesco Boix.

24 de setembre de 1982 a la plaça Catalunya de Barcelona

Història i fonaments
Els cinc dits d'una mà van néixer el 9 de maig de 1980, a l'entorn d'en Xesco Boix, pioner del folk i l'animació infantil, i principal difusor de l'obra de Pete Seeger a Catalunya. Van trobar en l'animació - a través de les cançons, els contes, les danses, i la llengua i cultura catalanes- una forma de comunicació, d'educació, de convivència, de transmissió de valors personals i culturals, de reivindicació i lluita pel reconeixement dels drets dels infants, quan cantar i fer animació musical per a la mainada era gairebé una qüestió de militància. Tots cinc van descobrir, a través dels somriures i les il·lusions dels infants, el servei a la cultura del País i al seu futur, i així ho van transmetre i encara ho segueixen transmetent a les noves generacions.