El proper 14 de novembre a les 21h. , tres dels quatre components dels Cinc dits d'una mà: la
Bicicleta (Lluís Ma Panyella i Ma Josep Hernàndez), l'Àngel Daban i en Noè
Rivas, actuarem a la Parròquia Sant Joan Baptista del Poblenou de Pineda de Mar, a
les JORNADES PER LA PAU.
Una cantada folk relaxada, reivindicativa i participativa. Us animeu a participar?
Aquí teniu les cançons que cantarem. Canteu-les prèviament i allà TOTS SEREM UNA SOLA VEU.
KUMBAIÀ (Gospel)
(Adap. Joan Boix)
Kumbaià Déu meu Kumbaià. (3 veg)
Déu meu, Kumbaià.
1-Algú esta patint Kumbaià
2- Algú esta angoixat Kumbaià
3- Algú no te res Kumbaià
4- Algú està afamat Kumbaià
5-Algú és desnonat Kumbaià.
6-Algú està aturat Kumbaià.
7- Algú no te pau.
Kumbaià Déu meu Kumbaià. (3 veg)
Déu meu, Kumbaià
QUÈ SE N'HA FET D'AQUELLES FLORS?
Pete Seeger adap. Ramon Casajoana
Què se n'ha fet d'aquelles flors?, fa tants dies.
Què se n'ha fet d'aquelles flors? fa tant de temps.
Què se n'ha fet d'aquelles flors? Les noies en van fer un pom.
Qui sap si tornaran. Qui sap si mai tornaran.
De les noies que s'ha fet? Fa tants dies.
De les noies que s'ha fet? Fa tant de temps.
De les noies que s'ha fet? Van marxar a buscar els nois
Qui sap si tornaran. Qui sap si mai tornaran.
D'aquells nois que se n'ha fet? Fa tants dies.
D’aquells nois que se’n ha fet? Fa tant de temps.
D’aquells nois que se’n ha fet? Van anar a ser soldats.
Qui sap si tornaran. Qui sap si mai tornaran.
Que se’n ha fet d’aquells soldats? Fa tants dies.
Que se’n ha fet d’aquells soldats? Fa tant de temps.
Que se’n ha fet d’aquells soldats? A la guerra van marxar
Qui sap si tornaran. Qui sap si mai tornaran.
A la guerra van marxar. Fa tants dies...
A la guerra van marxar. Fa tant de temps ...
A la guerra van marxar, les tombres els han cobert
Ells ja mai més tornaran. Ells ja mai més tornaran.
Les tombes els han cobert. Fa tants dies.
Les tombes els han cobert. Fa tant de temps.
Sobre les tombes hi han flors, les noies les van deixar.
Amics meus quan n'aprendrem
Amics meus quan n’aprendrem.
EL NEN D'HIROSHIMA
Nazim Hikmet/ Pete Seeger
AdaptaciÓ: Ramon i Maria Consol Casajoana
Per tot arreu jo us vaig cridant,
però ningú no em pot sentir,
per molt que us crido no em veieu,
perquè sóc mort, perquè sóc mort.
Tenia set anys quan vaig morir
a Hiroshima, fa molt temps.
Encara tinc aquells set anys,
quan els nens moren
no creixen més.
Tot el meu cos es va cremar,
amb els ulls cecs em vaig desfer,
tots els meus ossos es van fer pols;
després, el vent s'ho emportà tot.
Dolços no en vull, no em cal el pa,
no vull arròs, fruites tampoc,
jo no demano res per mi
perquè sóc mort, perquè sóc mort.
El que us demano és que lluiteu,
però que lluiteu tots per la pau,
perquè els nens de tot el món
puguin créixer, viure i jugar
SENSE PAPERS (Deportée)
Woody Guthrie (Adap´Maria Josep Hermández i LLuis M.Panyella
1-Recullo fruites allà on em lloguin,
faig totes les feines que ningú vol fer
sense contracte, sense papers,
treballo i treballo i mai no tinc res.
Tornada
Salam Malecum Iman, Mohamed;
adiós mis amigos, Jesús i María:
Adéu fills meus, deixo casa nostra.
Des d'ara seré un "sense papers"
2-Voldria volar però no tinc ales,
travessar les tanques és l'únic camí,
voldria sentir una abraçada
però el fred i la gana fan trista la nit.
3-Tinc les mans plenes de sang i ferides,
les tanques fan mal, la injustícia més,
camino endavant cap a l'esperança
d'una vida digna, d'un món diferent
COMENÇAREM A PARLAR DE POESIA
Música LLuis M Panyella Lletra Maria Josep Hernández
Quan tots els ordinadors
programin només la pau
i la civilització
no destrossi la terra;
quan la ciència faci costat
a la vida i no a la mort...
Començarem a parlar de poesia (3 veg)
Quan el color de la pell de la gent
no marqui el destí a la vida
i els que acabin desnonats
siguin tots els corruptes;
quan la imaginació
valgui mes que les xifres...
Quan les mines no esclatin més
a les cames dels infants,
i els diners dels armaments
serveixin per medicines
quan els generals tots sols
avancin per les trinxeres...
Quan homes i dones arreu del món
visquin en igualtat,
i es respectin plenament
totes les llibertats,
i sigui la veritat
una font de justí
MAI NO FA MAL (Magic penny)
(Música: Malvina Reynolds Versió lliure Xesco
Boix)
TORNADA:
Estima, estima, que això mai no fa mal,
mai no fa mal, mai no fa mal.
Estima, estima, que això mai no fa mal;
és un remei com cal.
Qui molt abraça poc estreny,
qui no s’atura arriba lluny,
gota a gota sempre ha fet un gorg,
qui tot ho vol tot ho perd.
Mai no és tard si el cor és jove;
aquell que busca, sovint troba,
així m’agrada, m’agrada la gent:
les mans fredes i el cor calent.
De mica en mica s’omple la pica,
aquesta campana pica i repica.
Pica i repica, repica ben fort:
esbotza l’absurd fins deixar-lo mort.
La vaca més negra, negra que espanta,
aneu-la a munyir, us darà llet blanca.
Està ben demostrat: arreu i arreu
la unió fa la força, l’amor no té preu.
VOLO BEN ALT.
(Àngel Daban)
Volo ben alt,
volo ben alt,
damunt l'avió fantàstic;
solcant núvols elàstics
i el món és als meus peus. (2)
La terra és com un globus,
la gent semblen puntets,
les cases són com capses,
com fils tots els carrers.
La mar com un llençol blau
on s’emmiralla el cel;
els llacs talment són basses
i els rius semblen llargs vels.
Camins sense fronteres,
muntanyes a l'abast,
els camps amb coloraines
i el verd del bosc enllà.
Tristeses i somriures
es fonen en el vent,
els pobles tots fan pinya
per un món molt més ferm.
EL MÓN SERIA.-
(William Backer, Roqel Davis, Rogerd Cook i Rogerd Greenaway)
(El Musical més petit) Disc "Desert Blanc" 1998)
El món seria més feliç
si tots fóssim amics.
Jugar tots junts,
cantar tots junts,
seria divertit.
El món seria molt millor
si no tinguéssim por
si sense demanar perdó
poguéssim ser com som.
El món seria més humà
si tots fóssim germans
si ens agaféssim de les mans
com mai no hem fet abans.
En un altre món
és el món que volem
és el món que volem
en un altre món.
TOTS ELS NENS DEL MÓN
LL. i M.: Noè Rivas
Som tots els nens del món,
escolteu la nostar veu:
volem pau i felicitat,
una familia i poder somniar ( 2 veg)
No volem viure al carrer, fills de la misèria,
‘sent un destorb a les consciències,
Una imatge que fa girar el cap.
Tots volem viure en família, sentint-nos estimats,
acaronats amb una mà ferma,
sentint alés de complicitat.
Som tots els nens del món (2 veg)
I si poguéssim esborraríem
algunes paraules:
guerra, odi, fam i tristor,
maltractaments i desigualtats.
I ompliríem el món de somnis,
de carícies i amor,
de mil ritmes, de sons i silencis,
sense obstacles, un món per a tothom.
Som tots els nens del món
I voldríem poder anar a escola, per aprendre-ho tot,
fins i tot poder anar al metge
i descansar si estem malats.
Voldríem viure la nostra vida plena de somnis i anhels,
poder créixer a poc a poc,
veure el món amb ulls de nen.
Som tots els nens del món (2 veg)
POTSER ELLA ARRIBARÀ DEMÀ
Ll. i M.: Georges Moustaki
Per un colom i un oliver,
per l’angoixa del presoner
i per tots els nens que naixeran,
potser ella arribarà demà.
Amb les paraules de cada jorn
i amb tots els signes de l’amor;
amb tots aquells que volen pa,
potser ella arribarà demà.
Per tots aquells que ja són morts,
per tots aquells que han tingut sort
i per aquells que volen pa,
potser ella arribarà demà.
Amb tots els febles i amb els forts,
amb tots aquells que estan d’acord,
malgrat que pocs hi vegin clar,
potser ella arribarà demà.
Per tots els somnis trepitjats,
Per tot l’esforç abandonat.
A Hiroshima o fins més lluny
Potser ella arribarà demà.
La pau, la pau!
MARINHEIRO SÓ
Himne dels menhinos da Rua Tradicional brasilera
Adaptació: Noè Rivas
Eu não sou daqui
MARINHEIRO SÓ
Eu não tenho amor
MARINHEIRO SÓ
Eu sou da bahia
MARINHEIRO SÓ
De são salvador
MARINHEIRO SÓ
Ô, marinheiro marinheiro
MARINHEIRO SÓ
Ô, quem te ensinou a nadar
MARINHEIRO SÓ
Ou foi o tombo do navio
MARINHEIRO SÓ
Ou foi o balanço do mar
MARINHEIRO SÓ
Lá vem, lá vem
MARINHEIRO SÓ
Como ele vem faceiro
MARINHEIRO SÓ
Todo de branco
MARINHEIRO SÓ
Com o seu bonezinho
MARINHEIRO SÓ
SI ENS DEIXÉSSIM DE ROMANÇOS
Lletra i música:H. Zaret i L. Singer Adap. Xesco Boix i Lluís M Panyella
Si ens deixéssim de romanços
i ens estiméssim com cal,
el món podria ser un paradís terrenal,
el món podria ser un paradís, tan llis,
el món podria ser un paradís.
Si cada petit pogués tenir un bressol,
si els treballadors poguessin prendre el sol,
si tothom tingués habitacles com cal,
el món podria ser un paradís, tan llis,
el món podria ser un paradís
Si tothom sabés aquest petit secret,
el de pensar en els altres
i oblidar-se un poquet,
no caldrien metges ni estupefaents,
tots viuriem més que contents, oh, oh,
tots viuriem més que contents.
Si ens estiméssim com si fóssim germans
Si caminéssim donant-nos les mans
No hi hauria guerres ni pobles esclaus
I tots en viuríem lliures i en pau.
TINC UNA LLUM AL COR
Goospel (adap. Dalmau-Bosch-Raventós i Xesco Boix)
Tornada
Tinc una llum al cor, que vull deixar brillar,
Tinc una llum al cor, que vull deixar brillar,
Tinc una llum al cor que vull deixar brillar,
Cada nit, cada nit, cada nit. Cada nit!
Perquè vull que brulli
ben fort .
Dilluns em dóna el do de l'amor,
dimarts la pau ja m'ha entrat al cor,
dimecres diu: no perdis la fe,
dijous d'una alegria n'era ben ple,
divendres diu: ves fins al final
dissabte em fa denunciar el mal,
diumenge em diu, encén el teu cor
perquè vull que brilli ben fort!
Uns diuen: -Enreda a tort i a dret
Nosaltres volem jugar net.
Altres: -Deixa que bufi en vent!
Nosaltres que decideixi la gent.
Uns diuen que ara no és el moment;
creiem que sí, que ho és fermament.
Si veus un lloc fosc, encén el teu cor
i veuràs que no estàs
sol
TOTS JUNTS VENCEREM
We shall overcome ( Adap. al català: Joan Boix)
Pete Seeger l’any 1947 va fer la versió que coneixem partint d’una
melódia Gosspel pròpia de Carolina del sud que es va anar transformant
esdevenint un cant pacifista de lluita mundial.
Tots junts venecerem (Bis
Tots junts venecerem (Bis
Tots junts venecerem demà
Tornada
Oh! Dins del meu cor, crec fermament
Que junts vencèrem demà
Estrofas
1-Lliures hem de ser aviat
2-No tenim cap por avui
3-Hem de decidir Tots junts
4-Donem-nos les mans ben fort
5-Tots junts venecerem demà
WEAVE ME THE SUNSHINE (NEIX AMB L’ALBADA)
(Peter Yarrow) Traducció Xesco Boix. Adaptació: Lluís M Panyella, sobre una versió de Oriol Bargalló. (SOL)
Tornada
Neix, neix, neix amb l’albada
amb la llum del sol,
l’esperança d’una nova jornada,
omple els nostres cors.
1-Si et poguès llevar les penes,
brilla per mi un altre cop,
dels teus ulls treuria les venes
brilla per mi ben fort.
2-El sistema caiguia trosos,
brilla per mi un alte cop,
i que els pobres siguin poderosos,
brilla per mi ben fort.
3-Per pujar aquesta muntanya,
brilla per mi un altre cop,
farem cim si hi posses ganes,
brilla per mi ben fort.
4- Que a la terra és pugui viure.
brilla per mi un altre cop,
i que els pobles siguin lliures,
brilla per mi ben fort.
AMB VEU D’AMIC
Ll. i M.: Noè Rivas
1. Sincerament, ets increïble,
com un estel al mig de la foscor,
com una rosa entre punxes,
com un silenci que trenca la fragor.
2. De veritat, ets increïble,
llegeixes fins el meu silenci més profund,
comparteixes alegria i fracàs
i no importa on siguis, hi ets sempre quan cal.
Ets tan increïble,
Ets tan especial
que si no existissis
t’hauria d’inventar.
3. Francament ets increïble,
fins quan m’equivoco ets al meu costat.
I em dónes tant, però tant de temps,
que ben segur l’has de crear...
4. No en tinc cap dubte, ets increïble,
ets presència i ets seguretat,
sintonia de confiança
i també afinitat.
dissabte, 8 de novembre del 2014
dimecres, 9 de juliol del 2014
16- ELS CINC DITS D'UNA MÀ A GIRONA
Actuació dels Cinc Dits d'Una Mà a l'Espai Marfà de Girona tot homenatjant en Xesco Boix i en Pete Seeger.
Un públic genial, participatiu amb ganes... una organització professional i que va fer que tot fos molt i molt fàcil. Ras i curt, una tarda farcida de música i amistats per homenatjar a en Xesco Boix i Pete Seeger
Un públic genial, participatiu amb ganes... una organització professional i que va fer que tot fos molt i molt fàcil. Ras i curt, una tarda farcida de música i amistats per homenatjar a en Xesco Boix i Pete Seeger
dilluns, 7 de juliol del 2014
15.- ANUNCI DE L'ACTUACIÓ DE CINC DITS D'UNA MÀ A GIRONA
Un bon amic i referent cultural del nostre país, en Jaume Piquer ( reconegut el 13 de juny d'enguany amb el 28è Premi a la Normalització Lingüística i Cultural ), ha anunciat l'actuació que dimecres farem a l'Espai Marfà de Girona.
Allà ens veurem!
Allà ens veurem!
dissabte, 31 de maig del 2014
14.- EL DISSABTE 31 DE MAIG AL CAT
dissabte, 24 de maig del 2014
13.- RESSENYA A L'AGENDA PETIT BCN
Els cinc dits d'una mà tornen als escenaris!
Tipus d'activitat: Animació Infantil
Espai: C.A.T Centre ArtesàTradicionàrius • Plç d'Anna Frank • Gràcia • BCN
Quan: Dissabte 31 de Maig a les 19h.
Edat recomanada: Per a totes les edats
Com anar-hi: Amb transport públic o privat
Preu: 3€ l'Infant • 5€ l'Adult
Espai: C.A.T Centre ArtesàTradicionàrius • Plç d'Anna Frank • Gràcia • BCN
Quan: Dissabte 31 de Maig a les 19h.
Edat recomanada: Per a totes les edats
Com anar-hi: Amb transport públic o privat
Preu: 3€ l'Infant • 5€ l'Adult
Després de 30 anys en silenci Els cinc dits d'una mà tornen a reprendre la seva meravellosa activitat: fer feliços als més petits... i no tan petits. Àngel Daban, Toni Giménez, Lluís M. Panyella i Noè Rivas entonaran les seves veus en homenatge al cinquè membre del grup, Xesco Boix, el gran impulsor de l'animació infantil a Catalunya i arreu d'Europa, mort justament ara farà 30 anys.
Coincidint amb el tardo franquisme un grup regenerador de la infància va veure que els més petits no somreien tant com caldria. No els agradava la societat que veien i varen estar d'acord que calia transformar-la, començant pels futurs catalans i catalanes. Així mateix ho va explicar Boix, "La meva finalitat és la d’arribar a ser un flautista d’Hamelin que pogués enllaminar els infants per tal de canviar les coses, perquè penseu que les coses es poden arreglar començant per la base, és a dir, la mainada."
Els cinc dits d'una mà van actuar conjuntament per fer ballar i cantar la canalla a les Festes de la Mercè, de Sant Narcís a Girona, les Santes de Mataró i el Congrés Popular de Cultura de Catalunya. L'any 2009 van rebre el Premi “Reconeixement Infància” de la Generalitat per haver liderat la revolució de l'animació infantil al nostre país.
I ara, tot just fa 30 anys de la mort de Xesco Boix, han decidit que cal tornar. Cal tornar a portar alegria al país, felicitat i educació. Doncs l'objectiu de Boix en animar era, ni més ni menys que educar com una manera “d'ajudar a créixer bé, ensenyar a estimar, el cap clar, el cor net, l’afany de superar-se, el gust afinat, la veu a punt per a cantar, els ulls sempre amatents, com a l’aguait... Les cançons populars, els contes, les rondalles... les danses, el folklore actiu, en resum, ens poden ajudar molt a fer créixer l’Infant."
Tipus d'activitat: Animació Infantil
Espai: C.A.T Centre ArtesàTradicionàrius • Plç d'Anna Frank • Gràcia • BCN
Quan: Dissabte 31 de Maig a les 19h.
Edat recomanada: Per a totes les edats
Com anar-hi: Amb transport públic o privat
Preu: 3€ l'Infant • 5€ l'Adult
Espai: C.A.T Centre ArtesàTradicionàrius • Plç d'Anna Frank • Gràcia • BCN
Quan: Dissabte 31 de Maig a les 19h.
Edat recomanada: Per a totes les edats
Com anar-hi: Amb transport públic o privat
Preu: 3€ l'Infant • 5€ l'Adult
divendres, 23 de maig del 2014
12.- ENTREVISTA A EN NOÈ A LA REVISTA NÚVOL
Una primavera per a Xesco Boix
Oriol Toro. Barcelona. / 22.05.2014
Ara fa 30 anys de la mort d’en Xesco Boix i va morir fa no res en Pete Seeger, però perquè us heu tornat a ajuntar just ara?
S’han fet una sèrie d’homenatges. El més maco, per a mi, és el que es va fer al Parc de la Ciutadella el desembre de 1984 on ningú volia constar, però tothom volia col·laborar. Després es va fer el vol d’oreneta, el dels 25 anys. I jo penso que els “5 dits” que havíem estat amb ell teníem un deute d’alguna manera. Ell va ser el nostre mestre, el nostre amic, va ser el que va creure en nosaltres i calia públicament reunir-nos i dir-li: gràcies! A més a més ell ens va presentar Pete Seeger.
Com va anar això?
Quan va venir a Barcelona a fer l’últim concert a la Festa del Treball del PSUC l’any 1980, vam anar al seu hotel. Anàvem carregats amb els instruments i no ens van deixar entrar les guitarres. De sobte va arribar en Pete Seeger, en Xesco ens el va presentar i de sobte, per trencar el gel, va començar a cantar el Yupiyaya! I nosaltres amb ell. El nostre ídol, del qual teníem tots els discos, i era qui va fer que en Xesco comencés la seva tasca de músic-animador cantava amb nosaltres!
I com era?
Era un home tipus Xesco. Un home que creia en la gent i escoltava. No hi ha gaire gent que cregui tant en la humanitat com en Pete Seeger. Als anys 30 cantava a les manifestacions i amb en Woody Guthrie corrien a amagar els instruments perquè, com deien ells, eren les seves armes de matar feixistes! Són gent que ens han marcat i ens calia dir gràcies de la manera que ho farien ells.
Quina seria aquesta manera?
Ells no voldrien un homenatge, ells el que volien era que les seves cançons volessin. Com que en Xesco havia versionat molt en Seeger, perquè els dos ens ho posen molt fàcil. El que volem amb l’homenatge és dir gràcies per haver compartit vida i per haver-nos ensenyat tant.
I en Xesco com era?
Era un home que ho compartia tot. Un treballador incansable. Quan agafava un llibre comentava als marges i encerclava paraules, escrivia sinònims. Era un investigador de la llengua total. La cançó de l’Estima Estima, té algunes frases fetes de diferents països que ell va traduir. Ho feia per entendre la filosofia que hi havia rere aquelles paraules. En Xesco era un home que de cop i volta et venia a veure un dia i et deia: “et vaig a fer el regal més gran del món” i et regalava una llibreta en blanc i et deia “omple-la!” era molt especial i ens ho va donar tot! En Xesco tenia també una màgia comunicativa i una capacitat de seducció del públic úniques.
Com ha estat el retrobament del “5 dits”? Feia molts anys que no tocàveu plegats!
Ha estat molt fàcil! Jo, per exemple, amb en Toni feia 30 anys que no ens havíem trobat. En Toni i jo havíem fet molts “bolos” junts i ha estat posar-se ell al banjo i jo a la guitarra i de sobte hem recuperat la màgia. És com si la darrera actuació que vam fer junts fos ahir mateix. Amb l’Àngel com que ja ens anàvem trobant, igual com amb el Lluís M. també, hem encaixat ràpidament. Sí que ens hem hagut de posar al dia de què ha passat en les nostres vides al llarg d’aquests anys, perquè ens hem casat, hem sigut pares… però musicalment ens hem entès molt ràpid i en energies, de vida, ha estat un plaer!
De qui va ser la idea?
D’en Lluís M. Ell feia temps que ens volia reunir. I ens hi hem trobat molt a gust!
I la cosa té futur? Tornareu a rodar pels escenaris?
De moment farem això i no sabem que hi haurà més enllà. Sabem que farem una actuació a Girona al juliol i qui sap… De moment anem caminant a poc a poc, que ja no tenim edat per córrer cap de nosaltres! La continuïtat depèn de nosaltres i de la resposta de la gent, les ganes hi són. Quan va néixer “5 dits” no era un grup de música, era un col·lectiu d’animadors que ens trobàvem per berenar, passar-nos materials, compartíem descobertes musicals que havíem fet i en Xesco a vegades ens explicava com expressar-nos millor a l’escenari. D’això van anar sortint algunes actuacions, però no era el nostre objectiu.
D’aquí el nostre nom. “Cinc dits d’una mà”. Tenim en comú tot el palmell de la mà, però cadascun de nosaltres volíem ser lliures. I ara ens passa el mateix. Tenim un projecte i volem gaudir-ne, però sense perdre la nostra llibertat.
I com era el vostre dia a dia?
Els que més ens agradava era compartir un berenar, parlar sobre com podíem fer que aquell circuit d’animació funcionés, què ens havíem d’exigir nosaltres per ser bons animadors… i tot això en un moment políticament i social molt complicat! Llavors ens tocava ser reivindicatius i dir allò “D’aquesta terra és la nostra terra”. Però tampoc no volem ser polítics ni predicar massa. El que volem és fer festa i que la gent tregui el millor de si. El millor record que podem tenir del concert és que el públic gairebé canti sol. Si aconseguim això el concert haurà valgut la pena perquè ens haurem retrobat amics, celebrant vida d’amics. Com deia en Xesco, “cantar és omplir de sentit i contingut la vida de tothom”.
Hi ha moltes cançons que no poden faltar en el concert. Com heu fet la tria?
Ha estat complicadíssim. La selecció inicial era per fer un concert de 6 hores. I no volem que se’ns adormi el públic. Però al final tenim un repertori de 22 cançons, no hem estat capaços de reduir-ho més.
Series capaç de quedar-te amb una sola cançó?
Buf! N’hi ha tantes… És com si em demanessis que triés entre un dels meus fills. Darrere de cada cançó que cantem hi ha una història i hi ha uns sentiments. Si estem cantant l’Estima, Estima és perquè l’hem cantat “tropecientasmil” vegades amb en Xesco i ens ho passàvem en gran cantant-la. Tinc una llum al cor, qui no l’ha cantada alguna vegada, Ma vida és un cercle, és molt especial perquè la vam cantar cap al final de la vida d’en Xesco i va ser un moment molt dolç i molt amarg a la vegada.
Explica’ns algun secret del concert que podrem veure el dia 31!
Hem fet que cadascú escollís una cançó seva fora dels “Cinc dits d’una mà”, i les cantarem entre els quatre. També farem alguna cançó instrumental que havíem fet amb “5 dits”, alguna coseta a capella…, serà una cosa bastant maca si estem fins! L’objectiu és anar buscant petits colors musicals que amb el temps també demostrin que hem evolucionat musicalment.
Què creus que en queda als animadors d’avui dia de l’esperit d’en Xesco d’ara fa 30 anys?
Jo penso que encara n’hi ha d’animadors d’aquells, però tampoc tots han de ser així. Quan vam començar érem tots pedagogs o mestres. Dissortadament hi ha gent que creu que fer d’animador és fer tres acords i prou! I no és això! El nostre objectiu és que quan la gent vingui participi. Volem provocar somnis, que la gent s’aixequi i rigui. Has de fer que es creguin que no estan davant d’un televisor. Que no som davant d’un món virtual. Que el que estem fent allà és viure, és crear, experimentar. Hem d’ajudar que cada persona tregui l’artista que porta amagat.
Amb què et quedes de tots aquests anys?
Em quedo amb tantes mirades de criatures, amb tantes mirades de pares i mares feliços. Crec que això m’ha donat el millor medicament del món. I també tota la gent que he tingut la gran sort d’anar-me trobant pel camí.
Quin consell donaries a un animador que tot just comença?
Que es prepari molt! Perquè la vida no és fàcil! Que sigui molt autèntic amb si mateix i sobretot amb els nens! Que les seves idees siguin les que transmeti, que no intenti ser el que no és. Hi ha tanta gent que parla i fa eslògans, però només arribaràs als altres si ets autèntic. Has de saber que davant tens nens, que no són futur sinó un tresor del present. Has de fer una feina digna, poètica, viscuda, perquè els nens t’abandonaran ràpidament si no els aportes res. Ells són els protagonistes. Nosaltres som provocadors de somnis, d’experiències. Cal treure el millor dels nens que tens al davant. Has de dignificar molt la teva feina i no surtis mai content d’un “bolo”, sempre pots millorar. No siguis mai un funcionari de l’animació! I recorda que si et vols fer ric, pel que als diners, aquest no és el teu ofici, però si vols enriquir-te com a persona, aquest és un bon ofici!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)